Hemos celebrado los ñiños del P3 nacidos en los primeros tres meses del año… Go turtles! Go snails!
Autor: AFA Pere Vila
Sortida excursionista “Primavera SOM” a Collserola
A la ciutat tenim el festival “Primavera Sound”. Doncs al Pere Vila tenim el Festival excursionista de la primavera “Primavera SOM 2014”. Aquest cop una caminada clàssica de l’excursionisme.
Anirem per l’obaga de Collserola. Recorrerem boscos d’alzines, roures i pins. Resseguirem l’antic camí Romeu de Barcelona a Montserrat passant per Sant Cugat.
Dia: diumenge, 27 d’abril.
Punt de sortida: Plaça Catalunya (davant del Zurich).
Hora de trobada: 10 hores.
Recorregut: començarem al baixador de Vallvidrera. Borejarem el Tibidabo passant per les fonts de la Budallera i d’en Canet per arribar al Coll s’Erola que dóna nom a la serra. A partir d’aquí, seguint el torrent de la Salamandra, arribarem a l’ermita de Sant Medir on hi ha espai de taules per dinar, descansar i jugar. Reprendrem la marxa cap a Sant Cugat passant per l’ermita de Sant Adjuntori, un forn de calç i la masia de Can Borrell, on podrem fer un cafetó o gelat. Acabarem la caminada al Monestir de Sant Cugat , joia del romànic i gòtic catalans. I d’aquí cap a casa amb els FGC.
Important: Caldrà aportar 1 euro per persona que servirá per comprar un bonus de dues zones a la parada de Sant Cugat FGC.
Distància: 14 km, la gran majoria de baixada.
Temps previst amb parades: 5-6 hores.
Més información sobre el Parc de Collserola
Us mantindrem informats de les novetats.
La música la posem nosaltres al ritme de la marxa i no cal comprar entrades anticipades.
Acondicionament de les zones verdes de l’Escola Pere Vila
Video sobre el projecte d’ajardinament del patis de l’Escola.
Las truculentas aventuras de la despreciable Penélope de Santa María. Cachito 10
En el cachito anterior: La medicina iba a solventar todos mis problemas. También el dinero, para que engañaros.
CACHITO 10
Las pruebas confirmaron que yo no era hija legítima de mis adorables padres. No puedes ni imaginar cómo me sentí. Pero el amor de mis ahora “padrastros” y el saber que me salvaron de un futuro incierto, me ayudó a tirar hacia a delante.
¿Has oído hablar de los niños y niñas adoptados, según unos pocos ignorantes de forma ilegal, durante el franquismo y hasta los años 80-90? Me explicaron que fui una de tantas de esas criaturas salvadas de sus solteras madres nada más nacer.
Una red de damas y caballeros del antiguo régimen, muy bien situados en la sociedad, se dedicaban a entregar esas desdichadas criaturas a buenas familias desesperadas que compartían su misma condición social y podían pagar sumas desorbitadas por ello. En mi caso ni pagaron por mí. ¿Recuerdas a mi famosa tatarabuela por parte de padre que tenía un parecido muy razonable conmigo? Pues su bisnieta era una de esas distinguidas damas encargadas de liberar a esas criaturas de madres inmorales. Es más, era la Presidenta de la asociación clandestina.
Pero vayamos a lo que importa. Se debió buscar un donante compatible. Pero no solo compatible, si no perfecto. ¿Qué me dices? ¿Qué se desconoce el origen del donante asignado? ¿Qué no se puede escoger a la carta según tu antojo? ¿Eso es lo que tú piensas? Bien, en mi caso la cosa fue distinta, como ya supondrás. Decía que el dinero no lo es todo pero ayuda. Pues es del todo cierto. Se encontró una donante con el perfil perfecto, más que perfecto. Pero no conté era con la inesperada participación estelar de mi exmarido en toda esta historia.
Avances cachito onceavo: Mi despreciable exmarido, bajo los efectos de la venganza más cruel, cambió el curso de mi historia metiendo por medio a la puta más cotizada del Raval.
Una escola que respira verd
El diumenge 16 de març ens proposen una activitat diferent.
L’escola necessita de mares, pares i de tota la parentela que pugueu reunir per a prepara a l’escola per a l’arribada de la primavera.
Tothom que vulgui participar i passar un matí entretingut fent de jardiner/ra pot venir a les 11 de matí al sorral de l’escola i acabar amb la feina que els nens i les nenes de l’escola van començar fa uns dies.
El que desconec és que s’ha de plantar. Esperem que no siguin trífids.
Que no sabeu que són els trífids? Doncs ja que estem farem la proposta literària de l’any. “El dia dels Trífids” d’en John Wyndham em va marcar la joventut junt amb “El Mecanoscrit del segon origen” del Manuel de Pedrolo .





