
También habrá una actuación de bailes de salón a cargo de alumnos del cole.
(English below)
Tant si canteu bé com si canteu malament, teniu l’oportunitat de formar part de la coral de mares i pares de l’escola 🙂
Ja som més a la coral del Pere Vila, però encara ens calen més pares i mares per fer un cor de més d’una dotzena.
Poseu-vos en contacte amb l’AMPA (o Monica) si voleu formar-ne part.
Tot i que al llarg del curs us hi podeu anar apuntant i afegint al grup, és important que aquells i aquelles que ho tingueu clar ho comuniqueu durant el mes de setembre per a saber si s’engega l’activitat o no.
Monica is a music teacher for kids. In her spare time, she’s kind enough to lead our parent’s choir at Pere Vila.
Wanna join?
It doesn’t matter if you sing good, bad or ugly… it’s all about having fun 🙂
PS. Let Monica or the AMPA know as soon as possible so we know if there are enough people joining
Bé, ja no hi ha excuses. Tant si canteu bé com si canteu malament, teniu l’oportunitat de formar part de la coral de mares i pares de l’escola.
Els que canteu bé, sort que ja teniu el camí més planer. Els que cantem malament, a “apechugar” i amb orgull hem de començar de zero. Pitjor ja no ho farem.
La Mònica ens comenta que l’activitat es faria els dilluns de 17 a 18 hores.
Tothom que vulgueu formar part de la coral, heu de posar-vos en contacte amb l’AMPA a través del correu electrònic(web@ampaperevila.org) i indiqueu a l’apartat assumpte “Coral pares i mares”. I al cos del missatge ens passeu el vostre nom, mail i telèfon de contacte. També ho podeu comunicar directament a l’oficina de l’AMPA.
Tot i que al llarg del curs us hi podeu anar apuntant i afegint al grup, és important que aquells i aquelles que ho tingueu clar ho comuniqueu durant el mes de setembre per a saber si s’engega l’activitat o no.
Estava cantant a la cuina tan contenta la Traviata de Verdi, versió molt lliure, i vaig sentir a un veí que cridava desesperat “Calla pel bé de la humanitat!”
Ets conscient de la pena que fas cantant quan algú t’ho diu a la cara.
Però o canto a la cuina mentre s’enganxa la truita de patates a la paella i fuig el farcit de les croquetes a dins l’oli o no sopa ni Deu a casa. Així que el comentari no em va afecta ni poc ni massa i vaig seguir cantant la banda sonora del The Nightmare Before Christmas però a un volum més íntim.
De totes formes, vaig fer un exercici de maduració musical i vaig decidir que ja era hora d’anar un pas enllà. Vull aconseguir que el veí en qüestió em demani bisos a partir d’ara.
Així que…