Estava cantant a la cuina tan contenta la Traviata de Verdi, versió molt lliure, i vaig sentir a un veí que cridava desesperat “Calla pel bé de la humanitat!”
Ets conscient de la pena que fas cantant quan algú t’ho diu a la cara.
Però o canto a la cuina mentre s’enganxa la truita de patates a la paella i fuig el farcit de les croquetes a dins l’oli o no sopa ni Deu a casa. Així que el comentari no em va afecta ni poc ni massa i vaig seguir cantant la banda sonora del The Nightmare Before Christmas però a un volum més íntim.
De totes formes, vaig fer un exercici de maduració musical i vaig decidir que ja era hora d’anar un pas enllà. Vull aconseguir que el veí en qüestió em demani bisos a partir d’ara.
Així que…
