A continuació us compartim el resum d’una mare de l’escola que va assistir a la formació per a famílies que organitzava l’AFA el passat 2 d’abril sobre abús sexual infantil, amb informació i recursos. I al final de tot, teniu també el resum que ens va fer una altra família el curs passat. Gràcies a totes dues!
***
Les xifres esgarrifen.
Hi ha un 20% d’abús infantil revelat, però sabem que n’hi ha molt més perquè una bona part dels infants no arriben a revelar-ho mai pel tema de la culpa.
El 85% dels abusadors formen part del grup de confiança del nen (família, mestres, amics dels pares, entrenadors, monitors, pares d’amics…) I dintre d’aquest percentatge el 70% dels abusadors són de la família de l’infant.
Les xifres esgarrifen, però posen en situació perquè hem de saber que el risc 0 no existeix en aquesta societat imperfecta.
Per aquest motiu, la prevenció és molt important.
La prevenció és conèixer que l’abusador actuarà en una situació de vulnerabilitat (com que el nen s’ha perdut, està sol, desatès…) i s’aprofitarà de factors de vulnerabilitat com baixa autoestima, falta d’autonomia, baixa seguretat en un mateix i alta dependència.
L’abusador busca un aïllament i una dependència emocional i utilitza un vocabulari específic com “ets molt especial” o “ets l’escollit”.
Per això, la prevenció és atendre l’infant de manera exclusiva una estona cada dia, perquè si el nen se sent estimat i especial per nosaltres, no necessitarà l’adulació d’estranys.
I és molt important l’educació emocional. Hem d’explicar al nen que el cos avisa, que quan fa mal la panxa, és la intuïció que ens avisa que aquesta cosa rara que passa no és normal. I com a famílies, també hem d’estar atents quan els nens ens parlin d’una cosa rara. Per això és important que puguin descriure emocions i tenir en compte que totes les emocions són vàlides. Des de la família és rellevant crear diàleg sobre les emocions de cada dia. Preguntar com s’ha sentit avui? Si s’ha sentit trist, frustrat o content? I compartir amb ells les nostres emocions també. (recurs: La roda de les emocions-internet)
L’abusador instaura el secret. Parla en plural: “no ho podem explicar” “el nostre secret” i compra aquest secret amb regals o amb promeses de visites a llocs espectaculars.
I quan al nen ja no li agrada el secret i ho vol explicar, l’abusador li diu que ningú el creurà que ell és adult i treballa i té diners i és més important. La raó és que hi ha molts nens que creuen que el que diuen no té cap valor, que no se’ls escolta mai. I els genera culpa perquè ell també ha participat en l’abús i no ho poden explicar. Creuen que són culpables o els diuen que trencaran la família
Cal respectar els drets dels infants (recurs a internet) que són molts i desconeguts. En una situació d’abús en destaquen 4:
1.-Dret a ser escoltat – el que el nen diu és important i volem saber què pensa, la seva opinió. Si no els escoltem, genera indefensió apresa.
2.-Dret a la no-violència – cap mena de violència, ni física, ni verbal ni emocional.
3.-Dret d’intimitat – respectar el tant que volen compartir com el que no.
Hem de crear un entorn de convivència perquè hi puguin confiar, i si no volen explicar alguna cosa ho hem de respectar, només han de saber que continuem estant per ells, que els podem escoltar quan ho necessitin)
Intimitat amb el cos – respectar-los si senten pudor, buscar alternatives
4.-Dret al propi cos – tothom ha de demanar permís per tocar el seu cos. També la mare, el pare, el metge…
El consentiment és important i no només amb el propi cos
Es pot educar sobre el consentiment al parc, quan la Mariona no vol jugar, per exemple. Però jo sí. D’acord, tu sí, però ella no. No juguem
I bon tracte.
El petó de l’àvia. Un punt controvertit a la nostra societat. Si el nen no vol fer un petó al familiar en qüestió no el podem obligar. Si el nen es veu obligat a fer un petó encara que no vulgui, percep que el que ell vol no és important i que no se’l té en compte. L’aprenentatge és negatiu per una possible futura situació d’abús. (recurs – “Ni un besito a la fuerza”- internet)
La detecció és el moment en què percebem que a l’infant li passa alguna cosa:
Observem canvis de comportament en un espai curt de temps.
Hi ha alteració de gana, de son i de control d’esfínters.
Potser hi ha una activitat que abans li agradava molt i ja no hi vol anar.
Preguntem a l’infant si li passa alguna cosa i parlem del concepte TRIBU. És un grup d’entre 3 i 5 persones que tenen el compromís d’observar i vigilar que el nen es troba bé i no li passa res. L’associació recomana que hi hagi alguna persona de fora de la família (amic dels pares, mestre…)
Possible apropament: A mi em pots explicar el que vulguis, però que si no m’ho vols explicar a mi no m’enfado, no passa res, li pots explicar a (un membre de la TRIBU)
Si no ho explica, deixem passar uns 15 dies i tornem a preguntar.
Si no ho explica, no ho tornem a preguntar perquè podria sospitar que sabem alguna cosa i canviar el comportament per dissimular. La recomanació és apuntar les noves pautes de conducta en un calendari i parlar amb l’escola i/o la psicopedagoga de l’escola. També podem demanar hora al pediatre i avisar-lo perquè després de l’exploració es quedi a soles amb l’infant, per veure si li revela alguna cosa.
Si estem molt angoixats, podem trucar a la fundació Vicky Bernadet o alguna altra associació per demanar ajuda.
La revelació.
Amb el creixement del nen també creix la seva consciència de la gravetat dels fets. Ell triarà a la persona a qui li diu, com li diu i el què. Sempre sempre sempre hem de creure l’infant. I li hem de comunicar que no està sol i agrair-li per haver-ho compartit. Li preguntem què és el que necessita, si sap com el podem ajudar. I cal remarcar, molt clarament, que això que ha passat no ha estat culpa seva.
És molt important no fer promeses que no podem complir per tal que l’infant no perdi la confiança amb nosaltres. Per exemple, prometre que allò que acaben d’explicar no ho hauran d’explicar mai més, no és veritat, ja que si comencem un procés de denúncia l’infant ho haurà de reviure diverses vegades. Tampoc podem prometre que no tornarà a veure mai més la persona abusadora…
