Portes obertes a l’Escola Pere Vila

Estimat públic,
Esteu amb el cap ben embolicat i indecís per decidir on portar al vostre fill o a la vostra filla l’any vinent? Mireu que és difícil escollir, veritat?. Però una cosa sí que està clara. Per decidir millor cal regirar i i remenar, buscar sense parar.
Benvinguts i passeu, passeu. L’escola i l’AMPA del Pere Vila ha tret la pols i escombrat, ha demanat a les taules i a les cadires que s’ordenin una miqueta i que les feines de la mainada no rondin aquí i allà fent guirigall.

L’escola està preparada per a que vingueu i la conegueu. Que no us imposi el seu tamany i els seus anys d’antiguitat. Per dintre te un cor gran com un cabàs i un cervell que no para de pensar.
Una vegada dintre no només descobrireu racons extraordinaris on la mainada podrà gaudir i aprendre. També coneixereu a la fauna i flora que a estonetes allà vivim.
A tots vosaltres us presentem l’escola del món on els nens i nens canten l’aniversari feliç en mitja donzena d’idiomes. Entreu, mireu, escolteu i pregunteu.
I si us serveix d’alguna cosa, el meu fill és feliç anant a l’escola Pere Vila.
Si voleu saber més sobre l’escola feu clic aquí mateix. Sí, sí, aquí mateix a l’Escola Pere Vila.

Ara m’han vingut ganes de fer-me passar per mare de un nen que busca escola.

Xerrada: La comunicació a casa

El dimarts 11 de febrer de 17 a 18:30 hores a l’Escola Pere Vila hi ha programada una interessant  xerrada oferida per l’IMEB i dedicada a “La comunicació a casa” a la que esteu tots convidats.

És una xerrada estructurada en 2 sessions. La de dimarts 11 donarà idees i pautes per a intentar establir una millor comunicació entre fills i pares. La segona sessió es farà cara a  l’abril tot i que encara no hi ha data confirmada.

Necessitem un mínim de 10 persones per a tirar-la endavant. En cas de no arribar a la participació mínima caldrà cancel.lar-la.

És per això important que us animeu i que comuniqueu el més aviat possible la vostra participació a l’AMPA.

Si voleu una mica més d’informació sobre aquesta xerrada feu clic a  La comunicacio a casa

COM SEMPRE, HI HAURÀ SERVEI D’ACOLLIDA

 

 

 

Las truculentas aventuras de la despreciable Penélope de Santa María. Cachito 2

En cachitos anteriores: Mi nombre es Penélope de Santa María Narváez y disfruto de doble identidad. De día dama de la alta sociedad  y de noche puta del Raval.

CACHITO 2
Éramos y seguimos siendo una familia con recursos, muchísimos recursos. Me preguntarás ¿nunca dudaste del origen de esta desorbitada fortuna?. Nunca desconfié del buen origen de tantas y tantas posesiones. De todas formas, qué más da. He tenido todo lo que he deseado y sin necesidad de discutir. Soy eso que se dice una mujer con suerte.

Mis papás y mis dos hermanos, Alvarito y Marquitos, han vivido conmigo a veces sí y a veces no. Pero nunca he estado sola. En casa nos cuidaban Mina – la nurse de origen filipina que pasaba los días y las noches en casa y solo libraba una vez a la semana para visitar a su extensa familia – Marvin el jardinero, Carmencita y Tomasa las cocineras y Carles el responsable de servidumbre. Los quiero y he querido mucho pero nunca lo he demostrado. No hay necesidad de generar falsas esperanzas a los de su clase. Más que nada por no incomodarlos ¿no?
Mis adorables papás se conocieron en el boom turístico de los años 60. Él pasaba los veranos en la casa que la familia aún tiene en Calella de Palafrugell y mamá estaba de visita  de estudios en un colegio privado de la zona. Se conocieron en una fiesta de garoines que se celebraba por esos años y donde todos iban borrachos de ron cremat. Entre “El meu avi va anar Cuba” y “La bella Lola” se dieron el primer revolcón mientras disfrutaban de un baño en el desembarcadero privado que pertenecía a la propiedad familiar.
Si has visitado Calella de Palafrugell seguro has visto nuestra casona. Es la  de piedra que ocupa uno de los salientes costeros. Desconozco las hectáreas de la propiedad pero son muchas. De niña me perdía en ella y eran mis lloros de espanto los que alertaban a Mina, mi nurse. Aun hoy tengo un problema con la orientación espacial y me despisto en las propias Ramblas de Barcelona. No será la primera ni la última vez que deseo ir al mar y me encuentro amorrada a la horrorosa Plaça Catalunya.

Avance del tercer cachito: Dicen que me parezco físicamente a mi dominante tatarabuela paterna. Álvaro es la viva estampa de mi padre y Marquito es, es…

Las truculentas aventuras de la despreciable Penélope de Santa María. Cachito 1

CACHITO 1

Mi nombre es Penélope de Santa María Narváez o P, como gustes. Disfruto de doble identidad, igual que de doble nombre. Durante el día y ciertas noches soy una de las más conocidas damas de la alta sociedad catalana, continuamente invitada a cenas y comidas de políticos, altos directivos de bancos y clubes deportivos. Y en las noches más oscuras soy una de las dos putas más cotizadas del Raval, disputada también por los mismos políticos, directivos bancarios y presidentes de clubes deportivos de la ciudad.
Como no, vivo también en dos casas, la de Avinguda Tibidado 903 y la del Carrer de la Lluna. Imagino que no hace falta te explique donde desarrollo cada una de mis actividades. También es verdad que últimamente la línea divisoria entre mis dos mundos se está rompiendo. Ahora hay ocasiones que hago de dama entre putas y momentos que me prostituyo entre damas de alta alcurnia. No creas que es tan extraño este cambio de planes. En estos años me he dado cuenta que hay más damas en los bajos fondos y más protitutas en la alta sociedad que no al revés.
Ya sé que piensas, ésta vive la típica existencia de dama de la alta sociedad de película aburrida de todo, sin emociones en su vida y que se tira a la prostitución para experimentar algo  fuerte. Nada más lejos de la realidad.
Hagamos historia y verás cómo llegué donde estoy.
Nací en la ciudad de Barcelona, en la saludable Avenida Tibidabo  un 17 de octubre del 1968 entre truenos y relámpagos. Eso explicaba mi escuálida mamá día sí y día también.
Es un buen lugar para vivir, te lo aconsejo. Disponemos de espacio para extensas piscinas, aparcamiento privado para 4 plazas de coche, cuadras e instalaciones de cetrería. Tenemos buenas vistas, aire limpio y alejado de esos simples y sudorosos  peoneros que habitan el inframundo. Nuestros vecinos, que voy a explicar de ellos que no supongas ya. Y de vez en cuando se practica la caza mayor cuando las piaras de jabalís irrumpen en la finca. Ese día  papá, con el rifle en mano, los reduce a carnaza para halcones. Los días de caza siempre han sido buenas jornadas para los Santa María. Pegar tiros siempre nos ha ablandado y relajado la mente.

Avance del segundo cachito: Pertenezco a una familia de alta alcurnia y de carácter fuerte y dominante, salvo vergonzosas excepciones imposibles de eliminar.

Nova programació 2014 del nostre web. Ja arriba Penélope de Santa María

Benvinguts i benvingudes a la nova programació 2014 del web de l’AMPA del Pere Vila.

Ara és temps de deixar enrere els excessos nadalenc i tornar a la rutina habitual. Comencen les rebaixes, apareixen un munt de col•leccionables nous als quioscs. També es presenten les noves programacions televisives i radiofòniques.  La web de l’AMPA no pot ésser menys i comença l’any amb l’estrena dels 12 capítols de l’esperat culebró  “Las truculentas aventuras de la despreciable Penélope de Santa María”. Segueix el serial, en exclusiva, a la nostra web.
Registra’t al nostre web i t’avisarem, per mail,  cada cop que es publiqui un capítol nou d’aquesta història sense que t’hagis de preocupar. A més estaràs informat de moltes altres notícies que de ben segur t’interessaran.
Per registrar-te només cal entrar al nostre web i escriure el teu correu electrònic a la casella que trobaràs a la part inferior dreta de la pàgina principal  i prémer el botó de “Acceptar”. En un tres i no res rebràs un mail de confirmació de registre. La resta corre de la nostra part.

Aquí us passem part de l’entrevista realitzada a Aligaigas, pseudònim de l’autor d’aquesta historia, a la cadena “AmPere Notícies”
• Quina relació tens amb l’escola Pere Vila? 
És una relació d’amor a primera vista. És una relació galàctic, plàsmica, quasi mística. La veritat, com suposareu, és que el marrec va a l’escola. Vam pensar en fer alguna cosa entretinguda i va sorgir la idea de fer un culebró. Qui digui que no s’ha enganxat mai a un culebró està mentint. Igual que aquells que diem que mai hem llegit una revista del cor.
• I amb l’escriptura? 
Cap ni una. Quan era una criatura era dels que enllestia les redaccions lliures en tres línies i us ben asseguro que em costava  arribar a aquestes tres línies. Amb el temps he perfeccionat la capacitat “rollistica” però no pas l’escriptura. Això de fer informes pels meus superiors on només volen palla, vistosos Power Point amb tamany de lletra 40 i que usen la lectura en diagonal com a eina per a estar degudament desinformats, m’ha ajudat a desenvolupar aquesta capacitat “rollística”.
Per cert, disculpeu les errades gramaticals i d’enteniment que us pugueu trobar al relat. Us asseguro que la història que tenia al cap sonava molt millor que la que vaig escriure finalment. Però mai he tingut un do per l’escriptura, només per imaginar coses que després oblido en 5 segons.
Cal comentar que tot el que en aquesta història està escrit és responsabilitat meva i només meva. L’AMPA només m’ha prestat l’espai per fer-la pública. És una historia que no té res a veure amb l’escola i que va ser feta per afrontar les llargues i angoixants esperes d’aquest llarg 2013.

Ja suposareu també que els personatges i situacions apareguts al relat són ficticis. Qualsevol coincidència amb la realitat és pura casualitat.
• Com va sorgir aquesta història?
Li vaig dedicar a la meva amiga Mercè durant el seu interminable mes de captiveri  a una càmera d’aïllament  mentre tornava a recuperar les forces perdudes. Cada matí sense falta li enviava un “cachito” de la història per donar-li el salut de bon dia. Aquesta és una adaptació de la historia original.
• Tens més històries?
I tant! Però de moment les expliquem en la intimitat familiar, igual que fa l’Aznar amb el català.
• Uses pseudònim?
Doncs sí, pura coquinesa. Si la història no agrada prefereixo amagar-me com els covards.
• Ens pots dir com comença “Las truculentes aventures de la despreciable Penélope de Santa María”?
Mi nombre es Penélope de Santa María Narvaez y disfruto de doble identidad. De día dama de la alta sociedad  y de noche…

No oblideu enregistrar-vos. Us esperem al nostre web i viureu una aventura.